El Trastron de l'Espectre autista
Què és el TEA?El TEA és un trastorn d’origen neurobiològic que afecta la configuració del sistema nerviós i el funcionament cerebral la qual cosa provoca dificultats en la comunicació i la interacció social i en la flexibilitat del pensament i de la conducta en les persones que el tenen.
El TEA acompanya la persona al llarg de tota la vida, tot i que les manifestacions i necessitats varien en funció de les diferents etapes de desenvolupament i experiències viscudes.
El TEA impacta no només a la persona sinó també a la família, que n’és el recolzament fonamental.
El TEA es manifesta de manera diferent en cada persona. Això implica que no hi ha dues persones amb autisme iguals.
Aquestes diferències es produeixen, no només, per les característiques pròpies del TEA sinó també pel desenvolupament personal i el recolzament que tingui la persona, si presenta, o no, una discapacitat intel·lectual associada i del seu nivell de desenvolupament del llenguatge.
En tots els casos, es troben afectacions en una tríada de dimensions:
Problemes de socialització
Un dels trets nuclears del transtorn són les dificultats socials, que dins de l’heterogeneïtat de fenotips que presenten les persones de l’especte autista poden presentar-se sota diverses formes. Alguns d’aquests individus mostren poc interès per altres persones, d’altres ho fan en ocasions només per satisfer les seves necessitats personals sense viure a l’altra persona com a subjecte. Quan realment volen establir relacions socials tenen dificultats per fer-ho: solen presentar temes d’interès restringit o reduït, tenen falta d’empatia amb la resta, els costa adaptar-se al seu interlocutor, no entenen bé les normes socials i tampoc comprenen la comunicació no verbal, per la qual cosa les interaccions socials es tornen molt complicades.
Problemenes de comunicació
Tot i que en diferents nivells depenent del grau d’afectació, aquestes persones solen tenir dificultats per comprendre i expressar missatges orals. Presenten problemes d’expressió oral, des del mutisme absolut o ecolalias, fins a la inversió pronominal, dificultats amb el to i el ritme de l’entonació, o dificultats conversacionals com temes d’interès repetitius, dificultats per establir contacte ocular i per entendre els gestos i postures dels altres.
Problemes d’imaginació
En general tenen una capacitat imaginativa limitada, temes d’interès recurrents i peculiars, comportaments ritualistes, rutines tancades i gran dificultat per adaptar-se als canvis.
Per la seva especificitat i variabilitat, cal fer-ne un tractament integral que faciliti els recolzaments individuals i especialitzats més adients per millorar la qualitat de vida de les persones, basats en l’evidència científica, i tenint en compte una perspectiva de gènere (hi ha diferències entre nenes i dones amb TEA i nens i homes amb TEA).
Recursos d’interès:
És una discapacitat invisible ja que no té associat cap tret físic diferenciat i només es manifesta en les competències cognitives i de comportament de la persona.
TEA i vida adulta
L’adaptació de les persones amb TEA a un entorn social normalitzat pot arribar a ser molt problemàtica.
No obstant, aquestes persones han de poder tenir una qualitat de vida formada pels mateixos factors i relacions que la resta de persones.
Entra aquí el Model de Qualitat de Vida, amb el qual ens identifiquem, entès com la combinació de condicions de vida i satisfacció personal, tenint en compte criteris objectius i subjectius (experimentats per la persona amb TEA).
Seguim el Model de Qualitat de Vida de Robert Schalock i Miguel Ángel Verdugo, que inclou les dimensions de Benestar Emocional, Benestar Físic, Inclusió, Relacions Personals, Autodeterminació, Drets, Benestar Material i Desenvolupament Personal. La intervenció que fem, per tant, ha de buscar el desenvolupament potencial de les persones usuàries en cadascuna d’aquestes dimensions.
Entra aquí el Model de Qualitat de Vida, amb el qual ens identifiquem, entès com la combinació de condicions de vida i satisfacció personal, tenint en compte criteris objectius i subjectius (experimentats per la persona amb TEA).
Seguim el Model de Qualitat de Vida de Robert Schalock i Miguel Ángel Verdugo, que inclou les dimensions de Benestar Emocional, Benestar Físic, Inclusió, Relacions Personals, Autodeterminació, Drets, Benestar Material i Desenvolupament Personal. La intervenció que fem, per tant, ha de buscar el desenvolupament potencial de les persones usuàries en cadascuna d’aquestes dimensions.
Contacte
Localització: Avda. Joan Fàbregas, 32-34 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Telèfon: 937 260 759
Email: direccio@fundacioelsxiprers.cat
Horari: Dll-Dv de 8h a 17h